Teulada-Moraira, Benissa i Gata de Gorgos

TEULADA-MORAIRA

Teulada és a només 22 km. de Dénia.

VISITES A TEULADA

Digne de visita, el seu centre històric, denominat TEULADA GÒTICA EMMURALLADA ha estat declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de Conjunt Històric. Sortint de la Plaça de l'Ajuntament ens dirigim cap a la Plaça de la Creu, per a arribar fins a l'Església de Santa Catalina (s. XVIII-XX), destaca la nau original, d'estil Renaixentista amb decoració gòtica i un absis poligonal amb volta estavellada. Conté un orgue d'estil romàntic. La torre campanar, de planta hexagonal i 30 m. d'alçària, és del s. XIX. Davant hi ha la casa abadia i, al costat de l'església, l'ermita de la Divina Pastora, d'estil barroc i façana renaixentista. Seguint pel centre històric trobem la Sala de Jurats i Justícies (s. XVII), edifici civil antic construït amb pedra tosca que té un rellotge de sol de la mateixa època. Des d'ací s'arriba a l'ermita de Sant Vicent Ferrer, d'estil neoclàssic-barroco, que destaca per la seva cúpula de teules blaves, blanques i verdes.

Benissa posseeix una platja d'arena, La Fustera, i diverses cales d'aigua cristal·lina encara que el nucli urbà es troba situat a l'interior.

COMPRES TÍPIQUES

Podem visitar el Celler-Cooperatiu Sant Vicent Ferrer on ens oferiran un tast dels caldos elaborats amb el cultiu tradicional, el raïm Moscatell d'Alexandria. Destaquem els vins blancs, el vermut artesà i el moscatell “Mistela Selecta de Teulada”, avalats per nombrosos premis internacionals.

El mercat ambulant té lloc els dimecres en la Plaça VI Centenari de Teulada.

Cap a MorairaSeguint la carretera que ens porta fins a Moraira, a 3 km, hi ha l'ermita de la Font Santa, que alberga "l'ullal d'on sempre brolla aigua".

VISITES A MORAIRA

El nucli urbà de Moraira destaca pel caràcter cosmopolita però que, encara avui, conserva la tradició pesquera antiga.

És de visita obligada l'església parroquial de la Mare de Déu dels Desemparats, la portada de la qual evoca l'estil dels riu-raus –arquitectura típica–, els carrers Magatzems, Platges i Mar on hi ha el Margenot –antic mur de contenció que protegia els habitatges de pescadors els dies de mala mar, , i el banc de subhasta del primer edifici de la confraria de pescadors.

El Castell de Moraira (s.XVIII), construcció de caràcter defensiu, amb la seva característica planta de “peülla de bou”, alberga una exposició temàtica sobre les Torres de Guaita del Litoral Mediterrani; en els seus voltants trobem l'aljub que proveïa d'aigua al fortí i la petita ermita de Nª. Sra. del Carmen.

Val la pena visitar el Club Nàutic Moraira, port esportiu amb més de 600 punts d'amarrament que organitza activitats al llarg de l'any. Podem recórrer part de la ruta dels Miradors del Litoral per a acostar-nos a l'admirada Platja del Portet, port natural de fina sorra i aigües cristal·lines, resguardada per la península del Cap d’Or, dominada per la Torre Guaita del del s. XVI i en la qual també trobem la Cova de la Cendra, jaciment arqueològic del Paleolític Superior, a les que podrem accedir a través de la sendera local SL-CV51.

El mercat ambulant en Moraira té lloc els divendres al costat del pàrquing públic Les Sorts, Avinguda Madrid amb carretera Moraira a Calp. El mercat ambulant artesanal se celebra les vesprades estivals en l'Avinguda de la Pau.

Descoberts els llocs més interessants de Teulada i Moraira ens llancem a conéixer Benissa. Com anar a Benissa, seguim les indicacions cap a Calp i a 5 km. hi ha l'encreuament indicatiu de Benissa (cap a la dreta).

BENISSA

VISITES A BENISSA

Partim de la plaça del Portal, on hi ha l'Ajuntament. Justament en aquesta zona, a finals del s. XVIII, hi havia un hospital per a allotjar a pobres i malalts. Antigament, el poble estava murallat i la porta principal era ací, a l'entrada del carrer de la Puríssima actual. Recorrem tranquil·lament aquest típic carrer medieval, ens fixem en les cases senyorials, les persones, els balcons enreixats. Passem per la plaça de l'Església Vella, on antigament hi havia l'església-fortalesa de Sant Pere, la Sala del Consell del s.. XVI, el monument al Riberer –que rendeix homenatge als benissers que emigraven a la Ribera per a la recol·lecció de l'arròs– i davant la Casa de la Cultura, antic palauet que és al costat de la famosa Casa de Joan Vives –lloc on es va trobar la imatge miraculosa de la patrona de Benissa: la Puríssima Xiqueta. 

Després de passar la Sala del Consell hi ha un carreró anomenat de l'Àngel, que ens condueix al carrer dels Desemparats. Aquest carrer crida realment l'atenció  ja que és lloc d'ubicació de les cases de l'antiga noblesa. Al final del carrer dels Desemparats, si trenquem cap a l'esquerra, trobem el Casal dels Joves, l'exterior del qual ha d'observar-se detingudament.

En acabant, continuem el nostre camí per a trobar novament el carrer de la Puríssima. Prompte descobrim l'església de la Puríssima Xiqueta, d'estil neogòtic, de proporcions extraordinàries, es troba al bell mig del centre històric. Ha adquirit el nom merescut de catedral de la Marina. A l'interior i a l'altar major hi ha entronitzada la imatge de la Puríssima Xiqueta, patrona de Benissa, que és treta en processó cada quart diumenge d'abril durant la celebració de les festes patronals. Recorrem tranquil·lament els carrers  i en 10 minuts a pas lent arribem al convent franciscà, del s. XVII. La façana conserva un caràcter marcadament defensiu. A l'interior, el claustre del convent és intimista i sobri. Al costat del claustre hi ha l'església que conté un retaule magnífic del s. XVIII i una excel·lent talla de fusta de Sant Antoni de Pàdua.

SENDERISME

Es poden realitzar excursions a la Serra de Bèrnia, a la qual s'accedeix per la carretera Benissa-Pinos. Seguint la carretera hom entropessa amb les pintures rupestres del morro de la Francesa. A més a més, Benissa compta amb sis ermites disseminades per bells paratges naturals.

MENJARS TÍPICS

Hi destaca: el putxero de polp –plat gastronòmic per excel·lència de Benissa, arrossos com ara l'arròs de senyoret o l'arròs amb fesols i naps, la melva, l'abadejo, el bull amb ceba, el mullador de pelleta, la sang amb ceba; a més dels embotits: la sobrassada, els blanquets, les llonganisses, botifarres i coques d'embotit.

MERCATS AMBULANTS 

Tots els dissabtes es celebra en les proximitats del convent el mercat setmanal, amb fruites, verdures, articles de regal, tèxtils i productes autòctons (saladures, dolços, etc). Els dimarts té lloc el mercat d'antiguitats i articles artesanals en el parc de Dolores Piera.

Després d'haver visitat Benissa, ens dirigim a Gata de Gorgos, coneguda per l'artesania del vímet (N-332 direcció València).

GATA DE GORGOS

VISITES A GATA DE GORGOS

En ple centre urbà trobem l'església parroquial dedicada a Sant Miquel Arcàngel, del segle XVII, des d'on podem iniciar un recorregut pel nucli antic, el qual conserva l'aspecte tradicional típic.

Una altra opció és fer un passeig pel marge esquerre del riu Gorgos, a les zones enjardinades de la font del Riu i elRaval  i observar les diferents esculptures que conformen el Museu a l'Aire Lliure.

En el terme municipal hi ha alguns dels paratges més significatius com, per exemple, el llavador municipal conegut com la Granota, situat en direcció cap a Xàbia i actualment en desús, encara que rehabilitat i adaptat com a centre d'esbarjo davall l'arbre centenari que l'alberga; si creuem el nucli urbà, pel camí de les Alcolaes, trobem un altre espai on gaudir de la natura: la font de la Mata. Pròximes a la població trobem també unes altres zones com la font d'Aixa on es pot practicar el senderisme.

Recorregut opcional: "L'ermita del Santíssim Crist del Calvari", seguim el Carrer del Calvari i el camí que du a l'ermita, d'estil neoclàssic, enclavada al Tossalet.

COMPRES TÍPIQUES

A Gata, a l'Av. de la Marina Alta i la plaça d'Espanya es troben diverses botigues on comprar articles de vímet, palma, canya i també es realitzen unes altres activitats artesanals com ara les randes de boixets, fabricació de  guitarres (visitable de dilluns a divendres laborables), ceràmica, vidre, cuir, etc.

MENJARS TÍPICS

Són molt coneguts els embotits d'aquesta zona: es segueixen els mètodes tradicionals per a l'elaboració de blanquets, botifarra, sobrassada, llonganisseta, saltxitxa, etc.

Als voltants de Gata predominen els conreus de secà com l'ametla, l'olivera i la vinya,  i es conrea raïm moscatell, del que s'extrau el licor dolç de la mistela, que és perfecte per a acompanyar els dolços de sobretaula com ara la coca d'ametla, bunyols de carabassa, coques de pansa i ametla, etc.