Durant el segle XIX el port de Dénia era el principal punt d'embarcament d'este producte.

La comercialització de panses va enriquir a tota la comarca. El destí de bona part de la producció era Anglaterra, on la pansa alacantina es va convertir en un dels ingredients imprescindibles d'un dels dolços típics de la rebosteria anglesa: el ‘plum-cake’. També arribava passa alacantina als Estats Units, el Canadà i França.Les exportacions van adquirir tal volum que, amb la finalitat de proveir la demanda, els cultius de raïm van anar creixent i es van estendre en un radi de 100 quilòmetres, arribant a altres comarques d'Alacant i de València.

Actualment, a la Comunitat Valenciana, la producció de pansa s'estén per les comarques de la Marina Alta, la Safor i, en menor mesura, la Costanera, la Vall d'Albaida, la Ribera Alta i la Marina Baixa.

LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT

Durant el segle XIX, Dénia va ser l'epicentre d'este enrenou econòmic que va tindre una gran influència en l'expansió urbana, apareixent nous carrers i construint-se grans cases senyorials per a la nova burgesia, creada pel comerç de la pansa. Es van crear grans magatzems per al comerç de les panses al carrer Carbonell, carrer La mar, plaça del Convent i Patricio Ferrandiz, esta última va donar peu a l'eixample sud de la ciutat. Un gegant d'este comerç va ser la companyia Wholeshle Cooperative Society. D'acord a este gran comerç es van establir les fàbriques d'envasos, les serradores i altres negocis complementaris.

A partir del carrer Carlos Sentí en direcció cap al port, l'artèria estava ocupada per 3 cinemes i teatres: El Palau del Sol, El Teatre Circ i El Saló Modern. Hotels i casinos omplien la ciutat. Dénia estava en l'època de major esplendor. En el MUSEU ETNOLÒGIC de la ciutat podràs conéixer una mostra de les vestimentes, mobiliari i estil de vida de la burgesia que va sorgir durant esta època d'esplendor econòmica així com també, una mostra de les ferramentes i vestidures dels jornalers que treballaven en l'assecat de la pansa i maquetes i mostres de caixes en les quals s'exportava la passa a les principals urbs d'Europa i Amèrica del Nord.

Les terres es van poblar de grans cases de cultiu i riuraus, construcció autòctona per a resguardar la pansa de la rosada i de la pluja durant el procés d'assecat.

EL PROCÉS DE L'ESCALDÁ

El procés tradicional d'assecat dels grans de raïm és senzill, però laboriós. Els raïms, després d'haver sigut escaldats en una mescla d'aigua i sosa càustica (procés conegut com a l’escaldá’ i declarat Bé d'Interés Cultural Immaterial).
S'escalda submergint el raïm dins de l'aigua bullent amb dessaborida, a penes deu segons, perquè es talle la pell i accelerar el procés de deshidratació i assecat. El raïm se situen sobre plaques realitzades amb canyes i s'exposen al sol, però a la nit es col·loquen a cobert en els ‘riuraus’ perquè la humitat no els afecte. Els canyissos s'apilen separats amb uns tacs de fusta ("pilons") perquè circule l'aire entre ells. L'endemà es tornen a exposar al sol i a mitat del procés, és a dir, al tercer o quart dia, es dona la volta als raïms perquè s'assequen per tots dos costats. En una setmana, els grans de raïm s'han convertit en panses. Els riuraus van nàixer per a resguardar estos canyissos de la rosada i de la pluja. Estos edificis van marcar el paisatge de la Marina Alta des del segle XVIII i actualment se celebra la FESTA DE L'ESCALDÀ, a la fi d'agost, en Jesús Pobre, entitat local menor de Dénia:  CONSULTA ACÍ

LA CAIGUDA DEL COMERÇ DE LA PANSA

A principis del segle XX la plaga de la filoxera va arribar a la Marina Alta i va arrasar els camps de pansa pel que bona part dels productors van haver de canviar de cultiu per a subsistir, plantant cítrics en zones de reg o ametlers en zones de secà. Altres productors van abandonar el camp i es van passar a la indústria joguetera, que fins al boom turístic va ser en gran manera el motor econòmic de Dénia.

Les fàbriques que feien les caixes de fusta per a l'embalatge i transport de les panses van haver de tancar el seu negoci. Van aprofitar les ferramentes, la maquinària de les fàbriques i la fusta de les caixes per a crear joguets de fusta. Molts temporers van passar a ser empleats de la indústria joguetera. En 1914 Pedro Riera Mulet crec la primera indústria joguetera de fusta *torneada a Dénia.
Deu anys abans , en 1904 els Germans Ferchen (mercaders de la pansa alemanya) ja s'havien assentat a Dénia creant la primera indústria joguetera hispà-alemanya, que es dedicava exclusivament ha fabricar joguets de llanda serigrafiada.

Us recomanem visitar el MUSEU DEL JOGUET de la ciutat per a gaudir de l'exposició d'una àmplia varietat de joguets de l'època.