El primer que crida l’atenció són els seus contrastos. En pocs quilòmetres, el paisatge passa dels cims del Montgó o la Serra de Bèrnia a les fèrtils valls interiors —Gallinera, Laguar, Ebo, Pop, Alcalà— on florixen ametlers, tarongers i cirerers. I, sense tot just transició, el terreny descendix fins al Mediterrani, on esperen platges d’arena fina, cales secretes i penya-segats que tallen la respiració.
La comarca compta a més amb enclavaments naturals protegits que són autèntics tresors: el Penó d’Ifach, el Montgó, la Marjal de Pego-Oliva i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni. Espais que conviden tant al senderisme com a l’observació d’aus, al busseig o fins i tot a l’albirament de cetacis.
Però la Marina Alta no sols s’entén a través del seu paisatge: també a través de la seua gent i de les seues tradicions. Els seus pobles conserven una arquitectura típica mediterrània, amb riuraus, ermites i castells que recorden segles d’història. La tècnica de la pedra seca, reconeguda per la UNESCO en 2018, és una mostra viva d’este patrimoni cultural.
La terra i la mar es troben també en la taula. L’agricultura sostenible aporta cítrics, oli d’oliva i vins, mentres que la pesca oferix productes únics com la famosa gamba roja de Dénia. No és casualitat que en 2015 la UNESCO distingira a Dénia i la seua comarca com a Ciutat Creativa de la Gastronomia.
Hui, la Marina Alta es mira al futur amb un ferm compromís amb el turisme responsable. Hotels, restaurants i activitats aposten per la sostenibilitat per a garantir que este racó del Mediterrani continue sent un lloc on la naturalesa, la cultura i l’hospitalitat es gaudisquen sense presses, amb autenticitat.
