El primer que crida latenció són els seus contrastos. En pocs quilòmetres, el paisatge passa dels cims del Montgó o la Serra de Bèrnia a les fèrtils valls interiors —Gallinera, Laguar, Ebo, Pop, Alcalà— on floreixen ametllers, tarongers i cirerers. I, gairebé sense transició, el terreny baixa fins al Mediterrani, on esperen platges de sorra fina, cales secretes i penya-segats que tallen la respiració.
La comarca compta a més amb enclavaments naturals protegits que són autèntics tresors: el Penyal d’Ifac, el Montgó, la Marjal de Pego-Oliva i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni. Espais que conviden tant al senderisme com a l’observació d’aus, al busseig o fins i tot a l’albirament de cetacis.
Però la Marina Alta no només s’entén a través del paisatge: també a través de la gent i de les tradicions. Els pobles conserven una arquitectura típica mediterrània, amb riuraus, ermites i castells que recorden segles d’història. La tècnica de la pedra seca, reconeguda per la UNESCO el 2018, és una mostra viva del patrimoni cultural.
La terra i el mar es troben també a taula. L´agricultura sostenible aporta cítrics, oli d´oliva i vins, mentre que la pesca ofereix productes únics com la famosa gamba vermella de Dénia. No és casualitat que el 2015 la UNESCO distingís Dénia i la seva comarca com a Ciutat Creativa de la Gastronomia.
Avui, la Marina Alta es mira cap al futur amb un ferm compromís amb el turisme responsable. Hotels, restaurants i activitats aposten per la sostenibilitat per garantir que aquest racó del Mediterrani segueixi sent un lloc on la natura, la cultura i l’hospitalitat es gaudeixin sense presses, amb autenticitat.
