Idioma

Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción

Estructura i interès

D’estil barroc mesurat (S. XVIII).

És de planta de creu llatina inscrita en un rectangle. A l’exterior destaca la fornícula venerada que es troba sobre la porta de la capella del Roser, la qual conté una imatge de Sant Roc (San Roque) de factura moderna. A l’interior de l’església destaquen les imatges de la Mare de Déu -una imatge policromada de l’Asunción-, i, als costats, els sants Vicenç Ferrer i Vicenç Màrtir, els dos patrons de València.

La construcció es troba coberta a dues aigües, cridant latenció la cúpula central, coberta amb teules blaves i descansant sobre un tambor octogonal. La planta de l’església mostra una creu llatina contundent circumscrita en un rectangle i la nau es desenvolupa en 4 trams coberta amb una volta de canó amb llunetes, a més de capelles laterals rematades amb cúpules circulars. També sorprèn el gran creuer amb cúpula de mitja taronja.

Destaquen també les pintures al fresc de finals del S. XVIII que es poden observar a la petxina de la cúpula i al creuer, així com la taula del S. XVI amb la figura de Sant Vicenç Ferrer i la creu processional de mitjans del S. XVII.

Nota Històrica

S’alça al lloc on hi havia l’antiga ermita de Sant Roc, l’hospital i algunes cases. Va patir importants danys durant la Guerra del Francès, la guerra de la Independència i va ser reconstruïda el 1939.