Correspon a un conjunt arquitectònic format pel Convent de Sant Antoni de Pàdua , fundació franciscana del segle XVI, que es va erigir anys més tard (primera meitat S.XVII i la plaça S.XVII. Aquest conjunt va patir greus danys tant a la Guerra de Successió com a la Guerra del Francès i la Guerra Civil.
La portada és d’ordre dòric amb una fornícula venerada que conté una imatge moderna de Sant Antoni de Pàdua. Aquesta església és de planta amb forma de creu llatina, inscrita a un rectangle, amb una nau i 8 capelles laterals. L’alçat s’ordena amb pilastres d’ordre dòric sobre pedestals. Al seu interior destaca una gran creu esmaltada amb escenes de la Bíblia que presideix l’altar major, la qual va ser esculpida el 1990 per l’orfebre alemany Egino Weiner, artista amb diverses obres exposades al museu Vaticà. La torre del campanar, a l’esquerra de l’església, forma part de la façana i sobre la qual sobresurt el cos de les campanes que mostra pilastres enrajolades d’ordre dòric amb quatre arcs de mig punt.
Pel que fa al convent, sembla que va ser construït sobre el que era l’ermita de la Mare dels Desemparats “Mare de Déu dels Desemparats”. Avui només queda del convent, després de la destrucció durant la Guerra Civil, una part del claustre que envoltava el pati construïda amb pedra de marès i maçoneria, així com la façana exterior revestida amb carreus, la qual donada la resistència més gran d’aquests materials és el que s’ha conservat millor en l’actualitat. Les restes del claustre mostren els frontals de les 2 plantes que el conformaven, cridant especialment l’atenció la planta, a peu de terra, amb 4 arcs elegants de mig punt emmarcats per pilastres d’ordre toscà. Atenció també al que queda de l’entaulament amb un fris, mènsules i una cornisa que sobresurt, on apareixen elegants finestres rectangulars separades per pilastres. La planta baixa mostrava volta d’aresta. Sembla que unes pintures al fresc decoraven les llunetes de les voltes del claustre amb passatges de la vida de Sant Francesc.
