Les festes de Moros i Cristians de Dénia són una vibrant recreació històrica que commemora episodis de la Reconquesta i que se celebren en honor a Sant Roc. Està declarada Festa d’Interès Turístic Autonòmic . Aquesta festivitat es compon d’una sèrie d’actes solemnes i populars en què grups anomenats filaes desfilen amb vestimentes elaborades, armaments festius i coreografies, evocant la tradició militar i religiosa. L’esdeveniment inclou desplegaments de pólvora com dianes, vàters i ambaixades, petits enfrontaments simbòlics i la notable Entrada o Gran Desfilada de Gala , on tant el bàndol moro com el cristià llueixen les seves millors gales en un recorregut ple de colorit, música i solemnitat que paralitza els carrers principals de la ciutat.
A Dénia, aquestes festes van acompanyades d’un ambient comunitari i familiar excepcional: la festivitat abasta diversos dies i inclou presentacions de càrrecs, desfilades infantils, actes formals i recreacions històriques sobre la platja amb desembarcaments. Es tracta d’una cita cultural de gran importància local, amb música de pasdobles i marxes mores i cristianes que marquen el ritme dels actes, generant emocions, orgull i pertinença entre els veïns i visitants.
Les festes de Moros i Cristians de Dénia tenen el seu origen en l’evocació d’un històric atac barbaresc ocorregut el 1556, quan galeots van intentar desembarcar a la costa denier i van ser repel·lits pels defensors de la ciutat. La festivitat rememora aquell succés mitjançant un desplegament colorit de desfilades, ambaixades i escenificacions que representen l’arribada dels invasors —l’Entrada mora—, la signatura d’una treva i, finalment, la contramesura cristiana. Aquesta recuperació històrica va ser potenciada als anys 80 i 90, quan les filaes (comparses) es van consolidar, i va prendre forma moderna en el seu format festiu després de la realització del primer desembarcament oficial el 1981, reforçant la participació ciutadana i el teixit fester local.
En el format actual, les celebracions inclouen un fort component teatral: amb dianes, ambaixades, parlaments, música festera i recreacions amb pólvora i coreografies. El moment central és la Gran Desfilada de Gala, en què ambdós bàndols —mors i cristians— desfilen pel centre històric amb vestimentes elaborades i bandes musicals que acompanyen el recorregut. L’esdeveniment combina elements religiosos, comunitaris i històrics, generant un ambient festiu vibrant que reuneix veïns i visitants al voltant de la història i la identitat denier.
La jornada inaugural dels Moros i Cristians de Dénia comença amb l’emotiu pregó , en què una figura seleccionada per la Federació de Moros i Cristians (FEMMICC), amb un vincle especial amb la ciutat i la festa, proclama públicament l’inici de les festes. La veu ressona en places i carrers, marcant oficialment l’obertura d’un període festiu carregat de llum, pólvora i tradició.
Aquest discurs serveix com un pont simbòlic entre la història local i el fervor col·lectiu, donant pas als propers dies de desfilades, música i cultura festera.
Tot seguit, l’ alcalde de Dénia realitza el lliurament simbòlic de les claus de la ciutat al president de la FEMMICC, representant la cessió del control festiu als festers. Aquest gest ritualitza el pas de la ciutat del quotidià al festiu, acompanyada de l’hissat de banderes a la plaça del Consell. A partir d’aquell moment, Dénia queda oficialment immersa en un ambient celebratori on cada racó es vesteix de festa fins a culminar el 16 d’agost, dia de Sant Roc.
Filaes Moras
El bàndol moro està inspirat en l’herència de la taifa de Daniya, els pobles berbers i la tradició islàmica medieval que va marcar profundament la història de Dénia. Els seus vestits destaquen pels colors intensos, la presència de la mitja lluna i referències al desert, a la mar ia la cultura àrab.
Entre les seves filaes trobem:
Filaes Cristianes
El bàndol cristià rememora l’arribada de Jaume I i la repoblació cristiana després de la reconquesta. La seva estètica s’inspira en les ordres militars medievals, els cavallers creuats i els mariners defensors de la costa.
Entre les seves filaes trobem:
L’ Escenificació del Desembarcament dels Moros a Dénia és un dels moments més esperats del cicle de festes. Des de l’escullera nord, on les tropes mores simulen una invasió marítima, baixen a la platja i són rebudes pels cristians en un ambient de gran expectació. Entre crits, música festera i trons d’arcabusseria, les tropes negocien la treva en un acte emotiu que barreja teatre, història i pura celebració popular.
Aquest desembarcament, que data dels primers anys de la festa moderna —es documenta des del 1981—, ha esdevingut el punt de partida simbòlic dels Moros i Cristians de Dénia.
Després de la signatura del pacte, la treva permet la convivència festiva entre els dos bàndols fins al desembarcament cristià, que tanca el cicle amb una batalla d’arcabusseria i el tradicional “miracle de la boira”.
És un espectacle visual i emocional que submergeix el públic en una experiència col·lectiva carregada de tradició, teatralitat i sentit de pertinença.
La Gran Desfilada de Gala és sens dubte l’acte més majestuós i visual de les Festes de Moros i Cristians de Dénia, una celebració que combina història, tradició i espectacularitat. Després del desembarcament i els primers actes d’escaramussa, la desfilada infantil obre pas a aquesta gran cita que no es limita a ser una simple cercavila: es tracta d’una autèntica exhibició del poder fester, on les filaes mores i cristianes mostren els seus vestits més sumptuosos al compàs de les marxes festeres mentre recorren el carrer Marqué.
Cada comparsa, i en especial la filà capitana , converteix el seu pas en un espectacle d’orgull i enginy col·lectiu: carrosses, coreografies, estendards, cavalls, camells, ballarins, acròbates i abanderats omplen el recorregut de color, música i teatralitat, aconseguint que la ciutat s’aturi per admirar. La desfilada simbolitza tant la rivalitat històrica entre moros i cristians com la convivència festiva que avui caracteritza Dénia, oferint a veïns i visitants una experiència inoblidable, reconeguda oficialment com a Festa d’Interès Turístic Autonòmic.
El Boato
Al cor de la desfilada de gala es troba el boato , la gran posada en escena que acompanya la filà que ostenta la capitania. Es tracta d’una història explicada en moviment, on cada any la capitania mora i la cristiana construeixen noves narratives per transmetre la seva identitat, el seu imaginari i la seva força al llarg del recorregut.
El boato engloba tots els elements que acompanyen la filà capitana: des dels vestidors i la música fins a les carrosses, la dansa, la cavalleria i els efectes visuals. La seva preparació suposa la inversió econòmica més gran de la capitania, ja que depèn en gran mesura de la col·lecta realitzada durant l’any anterior i de la capacitat creativa i organitzativa de cada filà. Així, cada edició es converteix en una estrena irrepetible que engrandeix encara més la desfilada.
El Primer Trò
Dins l’estructura interna de cada filà hi destaca la figura del Primer Trò, màxim càrrec representatiu i equivalent al president en altres festes com les Falles. Aquest lloc, que sol ser rotatiu i amb una durada d‟un exercici fester, implica la responsabilitat de coordinar la filà i representar els seus membres en tots els actes. L’elecció del Primer Trò es fa mitjançant votació interna entre els festers, reforçant el caràcter democràtic, participatiu i comunitari que defineix aquestes agrupacions.
Dates: 14 d’agost l’infantil i el 15 d’agost la desfilada de gala.
La batalla d’arcabusseria és un dels moments més intensos i característics dels Moros i Cristians a Dénia. En aquest acte, representacions de totes les comparses disparen els seus arcabussos carregats de pólvora en una gran escaramussa sonora al centre urbà, tradicionalment al Carrer La Via i Plaça del Consell .
És una ostentació festiva en què l’estrèpit rítmic dels trets crea una atmosfera de tensió i emoció col·lectiva, marcant simbòlicament el triomf temporal d’un bàndol i després de l’altre. A més, es representa el llegendari “miracle de la boira”, quan una misteriosa boira que puja del mar facilita la conquesta cristiana del “castell”, despertant l’evocació històrica i espiritual de la festivitat.
Després de la batalla, els capitans i membres de les filaes desfilen en una cerimònia de rendició, formant un passadís simbòlic perquè els moros abandonin la ciutat, i culminen amb una retreta i tret final de trabucs que posen fermall als actes.
És un moment carregat de teatralitat, pólvora i significat comunitari, on tradició, dramatisme i espectacle s’uneixen per tancar una jornada vibrant i festiva, reflex de l’esperit històric i fester de Dénia.
La celebració del Mig Any a Dénia marca una fita emotiva per a les comparses de Moros i Cristians : és l’equador fester, el moment en què la comunitat reconeix que han transcorregut sis mesos des de les festes principals d’agost i els queden sis més per tornar-les a viure. Tot i que no està lligada a una tradició històrica concreta, aquest acte sorgeix del desig compartit de mantenir viva la passió festera i la germandat dins les filaes.
Durant el Mig Any, els participants vesteixen els seus vestits festius, exhibeixen els colors i els símbols dels seus grups, i desfilen pels carrers en un ambient informal i alegre acompanyat de música de banda. A més, és l’escenari on es presenten oficialment els càrrecs de fila —com a capitans, banderers i ambaixadors— en un acte que culmina amb un sopar de germanor que combina retrobament, història compartida i projecció del futur de la festa. El Mig Any és, doncs, una reafirmació del compromís emocional amb la tradició, un retrobament que anticipa la celebració més gran i reforça els llaços entre els protagonistes i la comunitat festera.
Data: Cada any, a finals de febrer.
La festivitat de Sant Roc a Dénia, organitzada per la Confraria de Sant Roc des de principis del segle XVII, barreja la devoció religiosa i la celebració popular en un programa que omple els dies d’agost amb actes per a tots els públics. A la part devota, destaca la missa solemne en honor al patró, seguida del tradicional repartiment del pa beneït i la processó on la imatge de Sant Roc recorre els carrers, testimoni viu de la fe i la tradició dianencs.
Però les festes de Sant Roc van molt més enllà del que és litúrgic. Els “majorals” -responsables de l’organització- coordinen activitats lúdiques participatives molt arrelades, com ara campionats esportius, degustacions gastronòmiques al carrer, celebracions populars i fins i tot el castell de focs artificials que en alguns anys tanca la programació festiva. D’aquesta manera, la festa ofereix un equilibri entre espiritualitat, cultura i diversió, esdevenint un punt de trobada festiva que se suma a la celebració dels Moros i Cristians i envolta veïns i visitants en un ambient proper i autènticament local.
