Les festes de Moros i Cristians de Dénia són una vibrant recreació històrica que commemora episodis de la reconquesta i que se celebren en honor a Sant Roque. Està declarada Festa d’Interés Turístic Autonòmic. Esta festivitat es compon d’una sèrie d’actes solemnes i populars en els quals grups anomenats “filaes” desfilen amb vestimentes elaborades, armaments festius i coreografies, evocant la tradició militar i religiosa. L’esdeveniment inclou desplegaments de pólvora com a dianes, reardits i ambaixades, xicotets enfrontaments simbòlics i la notable Entrada o Gran Desfilada de Gala, on tant el bàndol moro com el cristià lluïxen les seues millors gales en un recorregut ple de colorit, música i solemnitat que paralitza els carrers principals de la ciutat.
A Dénia, estos festejos van acompanyats d’un ambient comunitari i familiar excepcional: la festivitat abasta diversos dies i inclou presentacions de càrrecs, desfilades infantils, actes formals i recreacions històriques sobre la platja amb desembarcaments. Es tracta d’una cita cultural de gran importància local, amb música de pasdobles i marxes mores i cristianes que marquen el ritme dels actes, generant emocions, orgull i pertinença entre els veïns i visitants.
Les festes de Moros i Cristians de Dénia tenen el seu origen en l’evocació d’un històric atac barbaresc ocorregut en 1556, quan galiots van intentar desembarcar en la costa dianense i van ser repel·lits pels defensors de la ciutat. La festivitat rememora aquell succés mitjançant un desplegament acolorit de desfilades, ambaixades i escenificacions que representen l’arribada dels invasors —la “Entrada mora”—, la firma d’una treva i, finalment, la contramesura cristiana. Esta recuperació històrica va ser potenciada en els anys 80 i 90, quan les filaes (comparses) es van consolidar, i va prendre forma moderna en el seu format festiu després de la realització del primer desembarcament oficial en 1981, reforçant la participació ciutadana i el teixit fester local.
En el seu format actual, les celebracions inclouen una forta component teatral: amb dianes, ambaixades, parlaments, música festera i recreacions amb pólvora i coreografies. El moment central és la Gran Desfilada de Gala, en el qual els dos bàndols —moros i cristians— desfilen pel centre històric amb vestimentes elaborades i bandes musicals que acompanyen el recorregut. L’esdeveniment combina elements religiosos, comunitaris i històrics, generant un ambient festiu vibrant que reunix veïns i visitants entorn de la història i la identitat dianense.
La jornada inaugural dels Moros i Cristians de Dénia comença amb l’emotiu pregó, en el qual una figura seleccionada per la Federació de Moros i Cristians (FEMMICC), amb un vincle especial amb la ciutat i la festa, proclama públicament l’inici dels festejos. La seua veu ressona en places i carrers, marcant oficialment l’obertura d’un període festiu carregat de llum, pólvora i tradició.
Este discurs servix com un pont simbòlic entre la història local i el fervor col·lectiu, donant pas als dies esdevenidors de desfilades, música i cultura festera.
Seguidament, el alcalde de Dénia realitza la lliurament simbòlic de les claus de la ciutat al president de la FEMMICC, representant la cessió del control festiu als festers. Este gest ritualitza el pas de la ciutat del quotidià al festiu, acompanyada de l’hissat de banderes en la plaça del Consell. A partir d’eixe moment, Dénia queda oficialment immersa en un ambient celebratorio, on cada racó es vist de festa fins a culminar el 16 d’agost, dia de Sant Roque.
Filaes Mores
El bàndol moro està inspirat en l’herència de la taifa de Daniya, els pobles berbers i la tradició islàmica medieval que va marcar profundament la història de Dénia. Els seus vestits destaquen pels colors intensos, la presència de la mitja lluna i referències al desert, a la mar i a la cultura àrab.
Entre els seus filaes trobem:
Filaes Cristianes
El bàndol cristià rememora l’arribada de Jaume I i la repoblació cristiana després de la reconquesta. La seua estètica s’inspira en les ordes militars medievals, cavallers creuats i mariners defensors de la costa.
Entre els seus filaes trobem:
L’escenificació del Desembarcament dels Moros a Dénia és un dels moments més esperats del cicle de festes. Des de l’escullera nord, on les tropes mores simulen una invasió marítima, baixen la platja i són rebudes pels cristians en un ambient de gran expectació. Entre vítores, música festera i trons d’arcabusseria, les tropes negocien la treva en un acte emotiu que mescla teatre, història i pura celebració popular.
Este desembarcament, que data dels primers anys de la festa moderna —es documenta des de 1981—, s’ha convertit en el punt de partida simbòlic dels Moros i Cristians de Dénia.
Després de la firma del pacte, la treva permet la convivència festiva entre els dos bàndols fins al desembarcament cristià, que tanca el cicle amb una batalla d’arcabusseria i el tradicional “miracle de la boira”.
És un espectacle visual i emocional que submergix al públic en una experiència col·lectiva carregada de tradició, teatralitat i sentit de pertinença.
La Gran Desfilada de Gala és, sens dubte, l’acte més majestuós i visual de les Festes de Moros i Cristians de Dénia, una celebració que combina història, tradició i espectacularitat. Després del desembarcament i els primers actes d’escaramussa, la desfilada infantil obri passe a esta gran cita que no es limita a ser una simple cercavila: es tracta d’una autèntica exhibició del poder fester, on les filaes mores i cristianes mostren els seus vestits més sumptuosos al compàs de les marxes festeres mentres recorren el carrer Marqués de Camp.
Cada comparsa, i especialment la filà capitana, convertix el seu pas en un espectacle d’orgull i enginy col·lectiu: carrosses, coreografies, estendards, cavalls, camells, ballarins, acròbates i banderers omplin el recorregut de color, música i teatralitat, aconseguint que la ciutat es detinga per a admirar esta representació única. La desfilada simbolitza tant la rivalitat històrica entre moros i cristians com la convivència festiva que hui caracteritza a Dénia, oferint a veïns i visitants una experiència inoblidable, reconeguda oficialment com Festa d’Interés Turístic Autonòmic.
L’Ostentació
En el cor de la desfilada de gala es troba el ostentació, la gran posada en escena que acompanya a la filà que ostenta la capitania. Es tracta d’una història contada en moviment, en la qual cada any la capitania mora i la cristiana construïxen noves narratives per a transmetre la seua identitat, el seu imaginari i la seua força al llarg del recorregut.
L’ostentació engloba tots els elements que abrigallen a la filà capitana: des dels vestuaris i la música fins a les carrosses, la dansa, la cavalleria i els efectes visuals. La seua preparació suposa la major inversió econòmica de la capitania, ja que depén en gran manera de la col·lecta realitzada durant l’any anterior i de la capacitat creativa i organitzativa de cada filà. Així, cada edició es convertix en una estrena irrepetible que engrandix encara més la desfilada.
El Primer Trò
Dins de l’estructura interna de cada filà destaca la figura de el Primer Trò, màxim càrrec representatiu i equivalent al president en altres festes com les Falles. Este lloc, que sol ser rotatiu i amb una duració d’un exercici fester, implica la responsabilitat de coordinar la filà i representar als seus membres en tots els actes. L’elecció del Primer Trò es realitza mitjançant votació interna entre els festers, reforçant el caràcter democràtic, participatiu i comunitari que definix a estes agrupacions.
Dates: 14 d’agost l’infantil i 15 d’agost la desfilada de gala.
La batalla d’arcabusseria és un dels moments més intensos i característics dels Moros i Cristians a Dénia. En este acte, representacions de totes les comparses disparen els seus arcabussos carregats de pólvora en una gran escaramussa sonora en el centre urbà, tradicionalment en la Carrer La Via i Plaza del Consell.
És una parenceria festiva en el qual el baluern rítmic dels trets crea una atmosfera de tensió i emoció col·lectiva, marcant simbòlicament el triomf temporal d’un bàndol i després de l’altre. A més, es representa el llegendari “miracle de la boira”, quan una misteriosa boira que ascendix de la mar facilita la conquesta cristiana del “castell”, evocant l’evocació històrica i espiritual de la festivitat.
Després de la batalla, els capitans i membres de les filaes desfilen en una cerimònia de rendició, formant un passadís simbòlic perquè els moros abandonen la ciutat, i culminen amb un reardit i tret final de trabucos que posen fermall als actes.
És un moment carregat de teatralitat, pólvora i significat comunitari, en el qual tradició, dramatisme i espectacle s’unixen per a tancar una jornada vibrant i festiva, reflex de l’esperit històric i fester de Dénia.
La celebració del Mig Any a Dénia marca una fita emotiva per a les comparses de Moros i Cristians: és l’equador fester, el moment en què la comunitat reconeix que han transcorregut sis mesos des de les festes principals d’agost i els queden altres sis per a tornar a viure-les. Encara que no està lligada a una tradició històrica concreta, este acte sorgix del desig compartit de mantindre viva la passió festera i la germanor dins de les filaes.
Durant el Mig Any, els participants visten els seus vestits festius, exhibixen els colors i símbols dels seus grups, i desfilen pels carrers en un ambient informal i alegre acompanyat de música de banda. A més, és l’escenari on es presenten oficialment els càrrecs de fila —com a capitans, banderers i ambaixadors— en un acte que culmina amb un sopar de germanor que combina retrobament, història compartida i projecció del futur de la festa. El Mig Any és, per tant, una reafirmació del compromís emocional amb la tradició, un retrobament que anticipa la celebració més gran i reforça els llaços entre els protagonistes i la comunitat festera.
Data: Cada any, a la fi de febrer.
La festivitat de Sant Roc a Dénia, organitzada per la Confraria de Sant Roc des de principis del segle XVII, mescla la devoció religiosa i la celebració popular en un programa que ompli els dies d’agost amb actes per a tots els públics. En la part devota, destaca la missa solemne en honor al patró, seguida del tradicional repartiment del pa beneït i la processó on la imatge de Sant Roc recorre els carrers, testimoniatge viu de la fe i la tradició dianenses.
Però les festes de Sant Roc van molt més allà del litúrgic. Els “mayorales” —responsables de l’organització— coordinen activitats lúdiques participatives molt arrelades, com a campionats esportius, degustacions gastronòmiques al carrer, celebracions populars i fins i tot el castell de focs artificials que en alguns anys tanca la programació festiva. D’esta manera, la festa oferix un equilibri entre espiritualitat, cultura i diversió, convertint-se en un punt de trobada festiva que se suma a la celebració dels Moros i Cristians i embolica a veïns i visitants en un ambient pròxim i autènticament local.
