Compten algunes històries de mariners que el polp sec va començar a assecar-se en els vaixells i que es consumia com a substitut del tabac per als mariners que passaven tantes hores en la mar.
La imatge de polps assecant-se al sol, com si fora roba, és una de les imatges més típiques de Dénia i que, antany es veia de manera habitual. Hui dia es pot veure només en determinats restaurants de la costa dianense. L’assecar el polp amb el sol i la brisa marina és tot un art que requerix cura i unes condicions específiques que es donen en uns certs mesos de l’any, sempre controlant que la humitat ambiental no siga excessiva.
El més important d’este plat és llavar bé el polp abans de deixar-lo assecar ja que cal eliminar totes les restes d’arena/ terra que puga tindre el polp. Es tendix al sol i s’arreplega al capvespre perquè no agafe humitat. Una vegada sec les potes es torren en el foc (es cuina directament a la flama) o en una planxa de ferro fins que estiguen ben daurades. Es talla en rodanxes finites i s’amanix amb un bon oli d’oliva. Este plat es recomana menjar-lo en calent ja que és molt més saborós.
