Expliquen algunes històries de mariners que el polp sec va començar a assecar-se als vaixells i que es consumia com a substitut del tabac per als mariners que passaven tantes hores a la mar.
La imatge de polps assecant-se al sol, com si fos roba, és una de les imatges més típiques de Dénia i que, abans es veia de forma habitual. Avui dia es pot veure només en determinats restaurants de la costa deniera. Assecar el polp amb el sol i la brisa marina és tot un art que requereix cura i unes condicions específiques que es donen en certs mesos de l’any, sempre controlant que la humitat ambiental no sigui excessiva.
El més important d’aquest plat és rentar bé el polp abans de deixar-lo assecar, ja que cal eliminar totes les restes de sorra/terra que pugui tenir el polp. Es tendeix al sol i es recull al capvespre perquè no agafi humitat. Un cop sec les potes es torren al foc (es cuina directament a la flama) o en una planxa de ferro fins que estiguin ben daurades. Es talla a rodanxes finites i s’amaneix amb un bon oli d’oliva. Aquest plat es recomana menjar-lo en calent ja que és molt més saborós.
