Dénia alberga diversos jaciments que permeten recórrer la seua evolució històrica des d’èpoques iberes fins a la romanització tardana i el període medieval primerenc.
Permeten entendre el territori i les seues transformacions des de civilitzacions antigues a l’era imperial romana.
Estàn immersos en entorns naturals del mont Montgó, oferint experiències de senderisme, paisatge i cultura.
Aporten una visió complementària als museus urbans, connectant la ciutat amb el seu context històric.
Moltes troballes d’estos jaciments s’exhibixen en el Museu Arqueològic de Dénia, organitzat per èpoques —ibera, romana, islàmica i medieval—, situat a la Casa de la Marquesa (Carrer Cavallers 3) i associat al Castell com a espai museogràfic principal.
La muralla del Fortí formava part de l’antic sistema defensiu de la Dénia islàmica i constituïx un dels vestigis més destacats del passat musulmà de la ciutat. Construïda entorn del segle XI, protegia el raval de la medina, un barri extramurs que s’estenia al sud-est del castell i que estava comunicat amb la ciutat emmurallada a través d’un pont –els Pontarrons- que salvaven el Riatxol –actual carrer Patricio Ferrándiz
Este recinte emmurallat ocupava unes 12 hectàrees. Complia una funció estratègica tant de defensa com de control del port. Hui, les restes conservades al costat de la C/ Castell d’Olimbroi corresponen a la muralla nord-est del Fortí, documentant-se en este lloc una de les portes d’accés al recinte i la torre de l’angle nord-est, de planta rectangular. La seua visita permet imaginar la magnitud i solidesa d’aquelles muralles que van marcar la història de Dénia.
Què veure: Restes de la muralla nord-est del Fortí. Circuit de panells informatius que circumda el recinte.
Ubicació: C/ Dr. Manuel Lattur, al final del Passeig de Saladar.
Accessibilitat: l’àrea on es troba el jaciment no presenta barreres arquitectòniques.
És un jaciment del segle VI a. C i un dels centres vitivinicultors més antics del Mediterrani, on es constata la presència d’influències fenícies en el sistema defensiu, l’elaboració de vi o en la tipologia de les àmfores i altres materials. No són visibles les restes del jaciment.
Accés: Per a accedir a l’entorn del jaciment es pot realitzar una ruta de senderisme de dificultat mitjana, que també dona l’opció d’accedir a l’entorn del jaciment de Coll de Pous.
Accessibilitat: Només accessibilitat amb vehicle propi fins als plafons explicatiu.
Ruta de senderisme: Punta Benimaquia – Coll de Pous | Dènia
Informació extra: MACMA – Descobrim la Marina Alta – L’Alt de Benimaquia
Esta cavitat va ser utilitzada com a santuari iber i compta amb una inscripció romana de l’any 238 realitzada, per un legionari com a homenatge al seu destacament, en un abric rocós lleugerament resguardada de les pluges. En l’actualitat, la inscripció es troba protegida amb una reixa metàl·lica.
La Cova de l’Aigua constituïx un sifó natural que arreplega un cabal d’aigua, origen de la cova tant com dels importants fenòmens càrstics que es desenrotllen als voltants. Durant els segles XVI i XVII es van realitzar costoses obres de condicionament a l’interior de la cova per a la recollida d’estes aigües pluvials.
La troballa freqüent de ceràmiques ibèriques i romanes suggerixen un ús de la cova en època pre-romana i romana com a lloc de culte, amb deposicions d’ofrenes.
No és accessible.
Ruta de Senderisme: Cova de L’Aigua – Racó del Bou | Dènia
En la carretera de la Colònia es troben els tòtems amb plafons explicatius del jaciment de la Penya de l’Àguila.
És un assentament que es considera la gènesi de la ciutat romana de Dianium i que recents investigacions vinculen a la presència de tropes romanes. Es troba disposat en altura per a control de la fèrtil plana litoral i de les vies d’accés cap a l’interior.
Accés: Es pot accedir als voltants del camí de la colònia en vehicle propi (zona Pare Pere)
Accessibilitat: Només fins a l’entorn on se situen els plafons, accés en vehicle propi.
Per a accedir a l’entorn del jaciment s’ha de realitzar una ruta de senderisme: Camí de la Colònia-Jesús Pobre | Dènia
En la carretera d’entrada a Jesús Pobre, al costat del celler de Les Freses, trobarem tòtems explicatius sobre el Coll de Pous, jaciment iber del segle IV a.C amb influència d’una colonització grega. Estos tòtems es troben ací perquè este enclavament suposa l’inici a una de les possibles rutes de senderisme que conduïx a l’entorn del jaciment.
La ciutadella va estar habitada fins al segle II a. C. En 1891 es va trobar el famós “Tresor del Montgó”, conjunt de monedes que posen de manifest intenses relacions mediterrànies i el parador de les quals es desconeix actualment, a excepció d’un tetradracma de Messana, moneda actualment depositada en el British Museum.
Accés: Per a accedir a l’entorn del jaciment es pot realitzar una ruta de senderisme des de Jesús Pobre. També hi ha opció de ruta circular des de Jesús Pobre i des de La Xara, visitant en les dos també el jaciment de L’Alt de Benimaquía.
Accessibilitat: Només fins als tòtems o plafons explicatius als quals es pot accedir en vehicle propi.
Localitzat a 10 km del nucli urbà en direcció nord per la carretera de Les Marines, este assentament romà respon a la tipologia de vila marítima, la vida de la qual es desenrotlla al llarg dels segles I i III.
En la vila de la Almadrava es produïen les àmfores per a l’envasar la producció de vi i oli.
El seu accés és molt visible perquè es troba al costat de la carretera de Les Marines, a l’altura de la platja de L’Almadrava.
És accessible.
Informació complementària: MACMA – Descobrim la Marina Alta – Jaciment Romà de l’Almadrava
