El Convent és una fundació de monges agustines descalces de cloenda (1604) i no és visitable.
A l’època en què es va inaugurar l’església Dénia era marquesat, sent Marquès de Dénia, D. Francisco Sandoval i Rojas, també Duc de Lerma i vàlid del rei Felip III. El convent va ser inaugurat en presència del Rei Felip III, el Duc de Lerma, destacades personalitats de l’alta noblesa, clergat, etc.
El conjunt arquitectònic està compost per: Església, claustre i ala meridional del claustre. Podeu accedir a la petita església, construïda posteriorment (segona meitat del S. XVII), dins l’horari d’activitats litúrgiques. L’església va ser alçada sobre on es trobava l’antiga ermita de la Mare de Déu de Loreto.
L’exterior és auster i mesurat. Només dues portades trenquen la seva monotonia. La principal es troba al Carrer Sant Narcís i la lateral al de Loreto, les quals mostren esvelts arcs de mig punt flanquejats per pilastres dòriques. La porta del Carrer Sant Narcís mostra també carreus de pedra de marès. La seva planta és de creu llatina inscrita en un rectangle amb capelles que no es comuniquen entre si i ample creuer amb cúpula sobre petxines. Es cobreix amb volta de canó amb llunetes i les capelles amb volta vahida. L’alçat està constituït per pilastres dòriques, reconstruïdes després del 1939.
A l’altar major hi ha el retaule de la Santíssima Sang. També contemporània és la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, tallada en fusta de melis a principis de 1941.
